(Puntuació: +7, 2 vots)
Loading ...
I aquí tenim l’inici de la meva admiració pel senyor Nacho Vigalondo. Nominada a l’any 2004 a l’Oscar a millor curtmetratge, amb tots vostès uns dels meus curts preferits: 7:35 de la mañana. Disfruteu!
Una genialitat.
Arxiu per abril, 2009
15 de abril del 2009 · General, Posters i trailers
Coses que no ajuden al cinema
(Vota)Algú em pot explicar perquè la pel-lícula “Los Cronocrímenes” de Nacho Vigalondo es una de les grans triomfadores del festival de Sundance ‘08 i no es capaç de trobar distribuïdora que s’atreveixi a portar-la als nostres cinemes?
Algú em pot explicar per que Universal Pictures de la mà de Tom Cruise corre per comprar-ne els drets per fer un remake i aquí la pel-lícula s’estrena un any després i en quatre cinemes mal comptats?
Algú em pot explicar per que “Los Cronocrímenes“ s’estrena en VOS en moltissimes ciutats dels EEUU i aquí la pel-lícula surt quasi directament en DVD?
Si encara no sabeu la resposta, mireu la llista de pel-lícules mes vistes en Espanya aquestes setmanes i fixeu-vos on està “Mentiras y Gordas“ i potser començareu a entendre algo.
PD: I si no heu vist encara “Los Cronocrímenes“, soc jo el que no entenc que esteu fent. Us deixo el tràiler.
8 de abril del 2009 · Escenes, General
El “plànol seqüència”: Art en moviment.
El conegut plànol seqüència es possiblement un dels recursos mes espectaculars i elaborats als qual pot recórrer un director per ensenyar-nos una determinada acció a la pantalla. El requisit primordial per portar-lo a terme es no tallar mai el plànol i desplaçar la càmera a traves de l’escena i entre els personatges creant un autentic quadre en moviment. Aquest recurs implica la dificultat de que el director ha de quadrar a tots els actors i figurants per que vagin entrant i sortint del plànol en qüestió per on passa la càmera. El resultat sempre es espectacular.
A l’any 1948, el mestre Hitchcock va roda la pel-licula “La Soga” en un únic plànol seqüència per burlar-se de les critiques que deien que utilitzava massa plànols curts per crear tensió a les seves pel-licules. No obstant, a la pel-licula podem veure com la càmera s’acosta sovint a les esquenes dels protagonistes fins quedar la imatge en negre, moment el qual el director s’encarregava de canviar el rotllo de cinta, ja que a aquella època no hi havia cintes on capiguessin pel-licules senceres. Encara ser un “fals” únic plànolseqüència , “La Soga” es la primera pel-licula que es roda únicament utilitzant aquest recurs.
Em puc estar hores explicant en que consisteix aquest recurs, però lo millor que puc fer per ensenyar lo que es un bon plànol seqüència es posant una mostra. Amb tots vosaltres, el mestre Tarantino i la seva increible Kill Bill Vol.1.
7 de abril del 2009 · General, Posters i trailers
“Sherlock Holmes”: Teaser Poster
Hem pogut veure al Showest de Las Vegas el primer pòster de la propera i esperadisima pel-lícula de Guy Ritchie (del qual soc fanàtic): Sherlock Holmes.
Amb el magnific Robe
rt Downey Jr. com a detectiu Holmes i al pol-lifacetic Jude Law com Dr.Watson, esperem veure de les mans de Guy Ritchie, una visió innovadora, irreverent i elèctrica de les aventures d’aquest infinitament versionat detectiu. L’estrena de la pel-lícula està prevista per aquest mateix nadal. Esperem ansiosos el primer tràiler, però de moment es in-negable que el pòster i el projecte en si ens transmeten bones vibracions.
7 de abril del 2009 · General
Respirem amor
A Cinergia estimem el cinema. L’estimem per sobre de qualsevol medi d’expressió i ho fem per que el considerem la millor i mes elaborada manera d’expressar sentiments, crear histories i reflectir la mes pura condició humana.
Aquí estimem el cinema americà, per ser el bressol del cinema general i per ser el lloc d’on han sortit la majoria de obres que han fet que ens agradi aquest art. Estimem també el cinema europeu, per ser un premi pels amants del cine, sempre intim, sempre compromès i allunyat de la comercialitat i del negoci.
Estimem als grans directors. Estimem als Spielberg, Scorsese, Coppola, Hitchcock, Allen, Capra o Truffaut entre altres, per ser els autèntics mestres contrastats d’aquest art. Els estimem per ser capaços de posar-nos els pels de punta amb només un simple moviment de càmera o emocionar-nos amb un muntatge capaç d’enriquir una simple historia. Estimem però, la nova generació de directors com Tarantino, Ritchie, Nolan, Fincher, Aronofsky, Singer o Gondry que ens demostren que el cinema no té possibilitat de morir i saben adaptar les noves tecnologies i pensaments als films d’ara.
No descartem generes i els estimem a tots: Terror, thriller, drama, aventures, amor o comèdia, per que com a la vida, hi ha moments per que càpiguen tots i no fem distincions qualitatives entre uns i altres.
Comencem a estimar el cinema espanyol, per començar ara a allunyar-se de la amplia ombra del cinema costumista i sempre social causat pel omnipresent Almodovar. Estimem als Vigalondo, Amenabar, De la Iglesia, Balagueró o Plaza que ens demostren que el cinema nacional no només ha de parlar de prostitutes, drogues, maltractes i barris obrers, sinó que també podem fer histories de fantasmes, viatges en el temps o assassins en serie, cosa que ens fa situar-nos al capdavant del cinema internacional.
Per acabar, no estimem res a la gent de les grans multinacionals que s’obliden totalment de la part artística del cinema i només s’aprofiten de la cara més econòmica del negoci exercint sempre falta de originalitat i intentant farcir amb sucre enormes boles de merda en forma de pel-lícula, arrossegant així grans quantitats de gent a les sales de cinema sense importa la qualitat que s’exhibeix.
Ah! Si, soc el primer que soc conscient de que el cinema es primer de tot un ofici i un negoci, però m’he de queixar, digueu-me romàntic.
Benvinguts a Cinergia, comencem a rodar…
