Cinergia

A Cinergia estimem el cinema. L’estimem per sobre de qualsevol medi d’expressió i ho fem per que el considerem la millor i mes elaborada manera d’expressar sentiments, crear histories i reflectir la mes pura condició humana.

Aquí estimem el cinema americà, per ser el bressol del cinema general i per ser el lloc d’on han sortit la majoria de obres que han fet que ens agradi aquest art. Estimem també el cinema europeu, per ser un premi pels amants del cine, sempre intim, sempre compromès i allunyat de la comercialitat i del negoci.

Estimem als grans directors. Estimem als Spielberg, Scorsese, Coppola, Hitchcock, Allen, Capra o Truffaut entre altres, per ser els autèntics mestres contrastats d’aquest art. Els estimem per ser capaços de posar-nos els pels de punta amb només un simple moviment de càmera o emocionar-nos amb un muntatge capaç d’enriquir una simple historia. Estimem però, la nova generació de directors com Tarantino, Ritchie, Nolan, Fincher, Aronofsky, Singer o Gondry que ens demostren que el cinema no té possibilitat de morir i saben adaptar les noves tecnologies i pensaments als films d’ara.

No descartem generes i els estimem a tots: Terror, thriller, drama, aventures, amor o comèdia, per que com a la vida, hi ha moments per que càpiguen tots i no fem distincions qualitatives entre uns i altres.

Comencem a estimar el cinema espanyol, per començar ara a allunyar-se de la amplia ombra del cinema costumista i sempre social causat pel omnipresent Almodovar. Estimem als Vigalondo, Amenabar, De la Iglesia, Balagueró o Plaza que ens demostren que el cinema nacional no només ha de parlar de prostitutes, drogues, maltractes i barris obrers, sinó que també podem fer histories de fantasmes, viatges en el temps o assassins en serie, cosa que ens fa situar-nos al capdavant del cinema internacional.

Per acabar, no estimem res a la gent de les grans multinacionals que s’obliden totalment de la part artística del cinema i només s’aprofiten de la cara més econòmica del negoci exercint sempre falta de originalitat i  intentant farcir amb sucre enormes boles de merda en forma de pel-lícula, arrossegant així grans quantitats de gent a les sales de cinema sense importa la qualitat que s’exhibeix.

Ah! Si, soc el primer que soc conscient de que el cinema es primer de tot un ofici i un negoci, però m’he de queixar, digueu-me romàntic.

Benvinguts a Cinergia, comencem a rodar…