
He de reconèixer que no conec molt la filmografia de Don Luis. És un bon director, jo gaire bé m’atreviria a dir que és un dels grans de la història del cinema però a mi no m’havia atret mai.
L’altre dia vaig anar a veure ” El último guión” dirigida per Javier Espada i Gaizka Urresti, i narrada pel seu fill gran Juan Luis Buñuel i el seu amic i col.laborador durant els seus últims 20 anys de vida, Jean Claude Carrière.
El documental em va semblar molt original, per què a través del fill i de l’amic de Buñuel, ens van explicant tota la vida i pràcticament tota la filmografia de don Luis. I em va semblar realment interessant . Sobre tot per un motiu : i és que em van fer conèixer a un autor que a mi mai m’havia interessat i que pel contrari vaig trobar del tot apassionant.
Quan vaig sortir del cinema, vaig començar a reflexionar en les pel.lícules que havia vist d’ell. He de reconèixer avergonyida, que n’he vist poques (tot i que ara tinc ganes de veure-les totes!), però que tot pensant , les que havia vist tenien un criteri comú: i és que cap d’elles m’havia deixat indiferent. Per alguna cosa serà no?
Él: la recordo vagament però em va impressionar molt.
Un perro andaluz: on les formigues que sortien de la mà i l’ull tallat per un ganivet no em van deixar dormir durant molt de temps, malgrat que vaig saber que era un ull de vaca…
Los olvidados: la última escena era tan crua que no creia que fos possible que es pogués rodar un moment així
Las hurdes: que vaig tenir la oportunitat de veure-la (per sorpresa inesperada) al museu Reina Sofia de Madrid. Una còpia nova amb la narració profunda del gran amic del director: Paco Rabal, van fer que la visió de Las Hurdes, fos per a mi , d’un impacte brutal!.
M’he posat feina i he decidit que he de localitzar més filmografia del gran director de Calanda i si no totes, veure la gran majoria de la seva filmografia. Espero aconseguir-ho.
Són 27 minuts però valen la pena!







