Jim Jarmusch i/o Terry Gillian

Són dos directors ben diferents però amb peculiaritats similars. La més significativa és que tots dos no són gens comercials, tenen un públic molt específic, i tant en Gillian com en Jarmusch sinó entres en el seu món ,reconec que a vegades costa de digerir.

Però anem per parts per què he vist les darreres pel·lícules d’ambdós i les dues amb el seu estil diferent me’n agradat força.

LOS LÍMITES DEL CONTROL

Aquesta pel·lícula està ambientada en espectaculars i variats paisatges de l’Espanya actual, alguns són urbans i d’altres són paisatges desèrtics, i ens explica la història d’un misteriós personatge que va fent el viatge completament sol però que al llarg del camí anirà trobant a d’altres tan peculiars com ell. Anirà fent activitats totalment fora de la llei i amb un objectiu final que no descobrirà a ningú.

Jarmusch, que és un director a tenir molt en compte, demostra una vegada més una història estranya i hipnòtica i molt suggerent plena de personatges ambigus, com en totes les seves pel·lícules. La pel·lícula té un casting excepcional i molt variat: John Hurt, Bill Murray, Tilda Swinton,Hiam Abbas, Gabriel Garcia Bernal i Luis Tosar que acompanyena un inquietant Isaach De Bankolé.

EL IMAGINARIO DEL DOCTOR PARNASSUS

Terry Gilliam, t’ha d’agradar. Sinó, és un autor que pot carregar massa, el seu potencial imaginatiu és tan brutal que només es pot comparar amb el de Tim Burton, salvant totes les distàncies, és clar!.

A mi m’agrada i el poder de les seves imatges et fan entrar i et captiven de tal manera que durant una estona te’n oblides de tot. El imaginario del doctor Parnassus té a més el “morbo” de veure la última i inacabada actuació de Heath Ledger, que va morir sense poder donar el toc final al personatge de Tony, però que Gillian ha sabut resoldre molt bé amb tres amics de l’actor, Johnny Depp, Collin Farrell i Jude Law.

La pel·lícula, situada a la època actual ,ens explica la història d’un mag que té un show itinerant on el públic té la irresistible oportunitat d’escollir entre la llum o la tristesa de les seves pròpies emocions i tristeses.

És evident que el reclam de la cinta és en Ledger però no podem deixar de banda que el protagonista principal, el doctor està protagonitzat però un fantàstic Christopher Plummer, l’inoblidable pare Von Trapp de Sonrisas y lágrimas.

Tot un espectacle visual que si voleu veure no ho deixeu de fer-ho a la sala gran perquè a la televisió perdrà molt.

Apunt publicat a Parlem una mica de cinema?