Ens ha deixat Jean Simmons

Acabo de llevar-me i no hi ha cosa pitjor que despertar-te amb un cap de setmana per endavant i assabentar-te de la mort d’una gran actriu!!

I és el que acabo de llegir!, l’actriu britànica Jean Simmons ha mort aquesta nit a l’edat de 80 anys.

Actriu de l’època clàssica de Hollywood va tenir la immensa sort de treballar amb els grans, tant companys de repartiment com directors.

Va començar molt joveneta amb Cadenas rotas de David Lean i durant la seva primera època britànica en destaquen títols com Narciso negro de Michael Powell y Pressburger o el Hamlet per excel·lència de Lawrence Olivier.

Ja ha Hollywood va treballar en títols memorables: musicals, Ellos y ellas de Mankiewicz, amb Marlon Brando; westerns com Horizontes lejanos del gran Wyler i amb Gregory Peck, i sobre tot en pel·lícules bíbliques i pèplums, com Sinuhé el egipcio, La túnica sagrada, Demetrio y los gladiadores o per sobre de totes elles, interpretant a Varinia la enamorada esposa de Kirk Douglas a Espartaco del gran Kubrick.

Però jo personalment, on la recordo millor, per què em va sorprendre molt, és en un paper totalment diferent als que jo recordava i a on la seva interpretació em va marcar. Va ser a Angel face d’Otto Preminger, inoblidable femme fatale pertorbadora que els hi feia passar canutes a Robert Mitchum.

Es va casar amb l’actor Stewart Granger i el director Richard Brooks (del qual aquest any se n’ha fet una retrospectiva al Festival de San Sebastian) i amb el que va treballar amb Burt Lancaster a El fuego y la palabra. I va obtenir dues nominacions per Hamlet i Happy ending, no el va guanyar mai!

Com en totes les grans actrius clàssiques, amb la decadència dels estudis també va arribar el seu declivi i es va dedicar ocasionalment a treballar per la televisió en papers de sèrie o televisió que ja ningú recorda, però el que si que perdurarà és la seva intensa mirada, la bellesa serena i la seva subtilesa en cada una de les seves interpretacions. Per això és una de les grans!

Ja tremolo per què és la primera de tres!.

Comentari publicat a Parlem una mica de cinema?