“Two lovers” de James Gray

“Two lovers” té d’entrada una cosa interessant: a partir d’un argument que bé podria ser el guió d’una edulcorada història d’amor de telefilm de diumenge a la tarda (home que dubta entre dues dones, una que li ofereix una vida plàcida i l’altra que ofereix més risc), es construeix una pel·lícula d’amor, sí, però amb un to indie que fa que tingui cert interès.

D’altra banda, és innegable que es tracta d’una pel·lícula en la qual el director intenta introduir elements del llenguatge cinematogràfic. Per exemple, el tipus d’espai en que el protagonista es troba amb cadascuna de les dues dones és molt diferent: espais oberts i freds (el terrat d’un edifici) o la separació de les finestres d’un celobert, quan es troba amb la dona més “difícil”, contra espais interiors i familiars per les trobades amb la dona que li ofereix una vida més estable.

També l’ús d’una llum més aviat ombrívola confereix al film un aire molt més obscur i dramàtic del que ens solen oferir les clàssiques històries d’amor.

Però si d’alguna cosa crec que peca el film de James Gray és de ser excessivament previsible. És cert que la història en si ja ho és de previsible, però és feina dels guionistes i del director fer que aquesta previsibilitat es transformi en una cosa diferent. I crec que Gray no acaba d’aconseguir-ho. Excessives claus rebel·lades a través dels diàlegs, i imatges massa evidents que avancen la resolució de la història.

Fitxa de la pel·lícula

Títol: Two lovers
Director: James Gray
Guionistes: James Gray i Richard Menello
Fotografia: Joaquín Baca-Asay
Muntatge: John Axelrad
Intèrprets: Joaquin Phoenix, Vanessa Shaw, Gwyneth Paltrow
Durada: 110 minuts
Web: www.twoloversmovie.com