Soul Kitchen

Després de dues cintes duríssimes com Al otro lado i Contra la pared.. pel·lícules de difícil visió, ho reconec, i que són difícils d’oblidar, sobre tot la primera amb una impressionant Hanna Schygulla , dos drames socials i generacionals on les emociones són intenses pels personatges , per la història i que el director turc-alemany Fatih Akin et fan viure intensament ara ens descobreix la seva vis més còmica amb una comèdia d’allò més divertida sense deixar el rerefons social que ja mostrava en les altres dues.

Soul Kitchen és la història de Zinos , propietari d’una espècie de restaurant on no pot ni subsistir del que guanya, a més la seva vida és un autèntic fracàs, la seva xicota el deixa, el seu germà està a punt de sortir de la presó i li va a demanar feina, canviant el rentavaixelles de la cuina es destrossa l’esquena.. en fi, és un pupes.

Però quan sembla que les coses li canvien gràcies al nou cuiner que li arriba: un personatge antisocial i amb una obsessió pels ganivets…la història no pot anar a pitjor.

La pel·lícula no és rodona, ni molt menys però estàs en un permanent somriure a la boca i fins i tot hi ha moments en què rius amb ganes. A la història potser li sobre una mica de metratge però té una bona estructura i un bon ritme d’acció en la que no perds mai el fil de la història i sempre estàs pendent de que més li pot passar al pobre noi!!!

En fi, és una cinta que si la podeu recuperar, val la pena i els que ja heu vist les anteriors pel·lícules d’Akin, veureu que el canvi de registre és força impactant…. demostra que aquest director europeu és un clar exemple a seguir.