El rio de Jean Renoir

El divendres varem fer la darrera sessió del Cine Fòrum a Mollet. Hem acabat la segona temporada i cada vegada va venint més gent. Sembla que es va consolidant, cosa que m’alegra molt!

La pel·lícula va ser El rio de Jean Renoir, jo no l’havia vist però m’havien dit que era una pel·lícula extremadament bonica. No recordo qui m’ho va dir però no és va equivocar, fins i tot puc dir que es va quedar curt.

D’una bellesa extraordinària El rio parla del final de la infantesa i el trànsit cap a la maduresa, del primer amor, de temes quotidians, de la mort , de la bellesa dels paisatges, de la diferència de cultures…en definitiva de la vida i tota la pel·lícula passa com el riu, flueix amb una delicadesa meravellosa.

D’implacable direcció , Renoir (fill del magistral pintor francès) roda a la Índia , en escenaris naturals una història amb actors majoritàriament no professionals, d’una forma gairebé documental. El què podria ser una història mediocre i fins i tot avorrida la converteix en una història nostàlgica i evocadora, com si fos un conte. El seu llenguatge cinematogràfic , el seu muntatge, amb la càmera gaire bé estàtica , es mou molt poquet, contribueixen a fer que la pel·lícula passi a poc a poc, com el riu, d’una manera calmada però amb una intensitat impressionant (recolzada per una música magistral i uns colors que et fan venir unes ganes terribles de veure aquells paisatges).

La història està narrada en primera persona per Harriet (Patricia Walters, la seva primera i única pel·lícula), una adolescent en el moment de conèixer el seu primer amor en la persona d’un soldat americà que arriba a la casa del seu veí però amb la tendresa de viure encara part de la seva infantesa, meravellosa l’escena que viu amb l’estel i el capità…

Com a curiositat, explicar que un florista reconegut de Los Angeles Kenneth McEldowney, que tenia també agències immobiliaires va queixar-se a la seva dona llavors publicista de la Metro de la ínfima qualitat dels títols d’aquella època. La seva dona li va respondre: “si creus que ho saps fer millor, fes-ho tu mateix”. Va deixar els negocis del 1947 al 1951 per treballar en el projecte de El río. Va ser-ne el productor, la pel·lícula va estar 34 setmanes en cartell i va ser votada com una de les 10 millors pel·lícules de l’any. Li va respondre a la seva dona: “Ho he fet, t’he demostrat que tenia raó”. Ja no va produir cap altra més pel·lícula.

INDISPENSABLE