Blog General Estol.cat
Estol.cat/Tecnologia
Estol.cat/Cultura
Estol.cat/Actualitat
Estol.cat/Esports
(Puntuació: +4, 2 vots)
Loading ...
“Canino” és una pel·lícula de sensacions. Narrativament és una pel·lícula senzilla, sense massa trucs ni complicacions. Però, com dic, és una pel·lícula de sensacions. D’estranyesa, d’angoixa, de sorpresa. I, també, alguns cops de cert humor negre.
Segurament és una pel·lícula amb influències “hanekianes”. Tant en la forma com en el fons. Un fons que reflecteix una violència social extrema, més implícita que explícita. I una forma ruda, seca, també violenta, a la seva manera. I com que, ho dic en el meu últim post, aquest és, per a mi, un any Haneke, us podeu imaginar que una pel·lícula “hanekiana”, m’ha agradat.
L’únic “però” que li veig a la pel·lícula és el seu final. En general sóc força fan dels finals oberts. Aquells finals que ens deixen amb un interrogant que no sempre som capaços de resoldre. Però aquesta pel·lícula, crec, mereix un final tancat. O, com a mínim, mereix un final semi-obert. Perquè, la veritat, és que surts de la sala amb certa sensació d’engany. Sort que el que has vist abans val la pena.
Segueix la nostra comunitat
RSS Segueix-nos a Twitter Segueix-nos a FacebookEl teu correu electrònic: