Los pecados de mi padre

Quan te llegeixes la sinopsi de “Los pecados de mi padre” i veus que el documental tracta sobre la vida del difunt Pablo Escobar, el famós narcotraficant colombià, penses que la pel·lícula no tendrà res de nou. El tema de la droga i Pablo Escobar ha estat objecte de nombroses pel·lícules i ja cansa una mica (King of cocaine, Pablo Escobar: ángel o demonio, El cartel de los sapos, Blow, etc ). Però quan la comences a veure te n’adones que el tema està tractat d’una forma diferent: els que parlen són els fills dels protagonistes de la guerra contra el narcotràfic a Colòmbia durant els anys 80 i 90.

El documental va ser dirigit per l’argentí Nicolas Entel i es va estrenar al 2009. Part del fons recaptats per la pel·lícula són donats a fundacions i organitzacions de les famílies víctimes del narcotraficant.

En el documental es fa un viatge pels moments d’esplendor i la caiguda de Pablo Escobar, il·lustrat amb imatges i gravacions de l’època. El documental també recull la lluita interior per part dels fills (el fill de Pablo Escobar, que ara es fa dir Sebastián Marroquín per evitar represàlies i viu a Argentina, i els fills dels polítics Luis Carlos Galán i Rodrigo Lara, destacats per la seva lluita contra el narcotràfic) per rompre amb el cicle de violència, venjances i assassinats que representen la cara més trista de Colòmbia. El perdó i la reconciliació són les accions que omplen la major part de les declaracions dels fills de Pablo Escobar, Galán i Lara. Tots ells arriben a la mateixa conclusió: la venjança no et porta a res bo i el fet de perdonar ajuda a reconstruir països i vides.

En resum, un documental que et dona una visió diferent del narcotràfic, i que val la pena veure.