
La cartellera sol estar plena de pel·lícules que no passaran precisament a la història del cinema. Però també és cert que moltes d’aquestes pel·lícules que no formaran part d’aquesta història, poden servir per entretenir-te durant 90 minuts, encara que sàpigues que una setmana després ja no la recordaràs.
Aquest és el cas de “Reykjavic – Rotterdam”, un thriller islandès que a mi m’havia generat alguna espectativa (potser per aquella tendència absolutament errònia que porta a creure que qualsevol pel·lícula que vingui del cinema nòrdic, igual que les que vénen del cinema asiàtic, són bones i interessants d’entrada). Però el fet és que, ben mirat, no destaca massa en res. No és que sigui dolenta, no. Simplement és una més de les moltes pel·lícules que passaran pels nostres cinemes sense fer massa soroll.
Les interpretacions són solvents. L’estructura és de thriller clàssic. Inclou un happy end que, a més de ser més propi del cinema de hollywood que no pas del cinema nòrdic (o precisament per això), li resta una mica de credibilitat al film. Té algunes escenes bones i moltes d’altres que no destaquen per res en especial.
En definitiva una pel·lícula que et pot entretenir durant els 88 minuts que dura, però no massa més.






















Segueix la nostra comunitat
RSS Segueix-nos a Twitter Segueix-nos a FacebookEl teu correu electrònic: