Blog General Estol.cat
Estol.cat/Tecnologia
Estol.cat/Cultura
Estol.cat/Actualitat
Estol.cat/Esports
Loading ...
Acabo de llegir a la revista Cahiers du Cinema una crítica no massa bona de “Nothing personal” de la directora polonesa Urszula Antoniak. Diu, en aquesta revista, Carlos Reviriego, que aquest film “lastra un cierto hermetismo, un tono monocorde y previsible. Con todos sus esfuerzos, no logra encontrar la forma de romper la cáscara y salir a la vida”.
Doncs bé, jo us diré que “Nothing personal” és una de les millors pel·lícules que he vist aquest any. I representa, a més, el tipus de cinema que més m’atrau i m’interessa en l’actualitat. Un cinema que no necessiti molts personatges (en aquest cas dos) per a desenvolupar una història interessant; un cinema que no necessiti del diàleg (el mínim necessari) per a mostrar a fons els sentiments que vol expressar; un cinema que no necessiti la submissió a determinades tendències (val igual un pla llarg estàtic que un pla càmera en mà) per a ser valorat.
Pocs diàlegs; plans estàtics; inhòspits però atractius paisatges d’Irlanda; i dos personatges que estan de tornada de tot, malgrat que una té una vida pel davant i l’altre la té ja gairebé tota al darrera. Se m’acudeixen pocs elements millors per a parlar de la soledat.
Pingback: “Inception” de Christopher Nolan | Cinergia
Pingback: “Le refuge” o la complexitat de fer petites pel·lícules | Cinergia