“Una dulce mentira” de Pierre Salvadori

Estem davant d’una comèdia romàntica francesa amb ganxo vist mil vegades però que, a diferència del que solen oferir aquest tipus de films quan surten de Hollywood, ens reserva, tot i que sense excedir-se, determinades dosis d’humor intel·ligent.

No passarà a la història del cinema, cert. Com la majoria de pel·lícules que acostumem a trobar-nos als cinemes, d’altra banda. Però també és veritat que aconsegueix arrencar somriures agraïts.

Hi ajuden unes interpretacions senzilles que, a cops, fan creïbles situacions que, com passa habitualment en la comèdia, no ho són en absolut.

No busquem en aquest film meravelles tècniques, ni recursos cinematogràfics inesperats. Més enllà dels plàntings tant necessaris en la comèdia, no hi trobarem massa cosa. Tampoc dóna la sensació que el director busqui massa cosa més que fer passar una bona estona amb un cinema planer i sense pretensions. I ho aconsegueix.