“Medianoche en París” (2011), de Woody Allen

Als seus 76 anys, l’incombustible Woody Allen no afluixa el ritme i segueix decidit a regalar-nos als espectadors al menys una pel·lícula a l’any. El qual, a jutjar per la qualitat del seu últim treball –“Medianoche en París”-, és una molt bona notícia.

En aquesta ocasió, el genial director novaiorquès torna a la càrrega amb una comèdia romàntica divertida i intel·ligent –quelcom que no abunda precisament avui dia-, interpretada por un elenc d’actors magnífics en estat de gràcia –entre els quals destaca Owen Wilson, Marion Cotillard i un sorprenent i hilarant Adrien Brody-, en la que no falten els habituals diàlegs irònics marca de la casa i ambientada en un escenari incomparable: París, la ciutat de la llum. Ciutat en la que, citant paraules del propi Allen, el cineasta voldria viure de no fer-ho a Nova York.

Giles (Owen Wilson), un desencantat guionista de Hollywood que desitja escriure una gran novela, viatja a París amb la seva promesa Inez (Rachel McAdams) i els conservadors pares d’aquesta (Kurt Fuller y Mimi Kennedy). Una nit, mentre vaga borratxo de camí a l’hotel, Giles cau sota un influx màgic i és transportat al París bohemi dels anys 20, on acabarà fent-se amb diversos dels artistas més importants de l’època: des de Francis Scott Fitzgerald a Ernest Hemingway, Pablo Picasso, Salvador Dalí o Luís Buñuel. Així mateix, coneixerà a l’Adriana (Marion Cotillard), una atractiva aspirant a dissenyadora de moda que, come ell, creu  que qualsevol temps passat fou millor. Aquests viatges temporals faran replantejar-se a Giles la seva vida, al temps que s’anirà distanciant cada vegada més d’Inez.

En definitiva, “Medianoche en París”, és el particular homenatge de Woody Allen a París i una comèdia totalment recomendable, mágica i deliciosa.