War Horse: Més que una guerra, més que un animal

A aquestes alçades dubtar de Steven Spielberg a l’hora d’explicar una història és ridícul.
És evident que amb War Horse utilitza sense cap tipus de problema refèrencies clàssiques com David Lean o John Ford manipulant sense escrúpuls la audiència per fer-los plorar i emocionar. No s’amaga en absolut per portar la pel·lícula per camins empalagossos, passats de moda i amb mètodes imprevisibles.

L’aventura del cavall Joey, absolut protagonista del film, per tornar a les mans del seu cuidador, un semi desconegut Jeremy Irvine, passa per diversos personatges que són explicats bruscament, i el guió, a vegades rellisca sense arribar a caure perque l’objectiu és ensenyar-nos l’amistat entre una persona i un animal.
Estem davant d’un història gairebé infantil i no passa absolutament res si ens emociona.
Spielberg roda escenes absolutament magistrals, possiblement una de les millors de la seva carrera, on Joey corre enmig d’una batalla.

Qui encara hi havia que arrufés el nas amb Spielberg amb War Horse podrà enfonsar-lo sense pietat però el que serà sense cap dubte un dels millors directors de la història del cinema també té el dret de beure d’aquelles fonts que l’inspiraven anys enrera, realitzant escenes preparades per la llàgrima; de la mateixa manera que molts directors no s’inspiren del mateix Spielberg i no rep tantes bofetades.