Cinergia » Sèries

“Kingdom” de Lars von Trier

Roger — Sat, 23 Oct 2010 08:16:00 +0000

Fa unes setmanes que m’he enganxat a la sèrie danesa “Kingdom”. Una sèrie de l’any 1994 creada i dirigida per Lars von Trier. Més que una sèrie, es tracta d’una mini-sèrie de 8 capítols que, en el seu vessant formal, comença a acostar-se (tot i que encara no de forma complerta) a les característiques que van impulsar el moviment fílmic Dogma 95, a mitjans de la dècada dels 90.

La sèrie està filmada en un sèpia inquietant i, en moltes ocasions, càmera en mà. Cosa que potencia la sensació d’inestabilitat que en moltes ocasions es vol generar.

Von Trier insereix recursos sorprenents que doten a la sèrie d’un to semi-còmic, o irònic, cosa que xoca amb l’ambientació i la temàtica pròpies d’una sèrie sobre esperits i fantasmes que habiten en un hospital danès. Les escenes en les quals dos joves amb Síndrome de Down que no formen part de la trama de la història, ens van avançant el que succeirà són escenes que es mouen entre la tendresa i l’emotivitat. D’altra banda, el fet d’acabar els capítols amb un dels protagonistes, un antipàtic doctor suec que odia els danesos i Dinamarca en general, al terrat de l’hospital cridant “escòria danesa!” o l’aparició del propi Lars Von Trier en els crèdits finals comentant el capítol i introduint-nos en el que passarà en el capítol posterior, provoquen una sensació de “realisme simpàtic” que et fa empatitzar, tant amb els personatges com amb la pròpia sèrie. I això és prou destacable si tenim en compte que el fil de la trama es mou en la línia de l’esoterisme i no pas d’un realisme que ens permeti empatitzar amb facilitat amb el que veiem en la pantalla.

“Carnivàle”, la lluita entre el bé i el mal

Roger — Sun, 29 Aug 2010 11:33:04 +0000

La capacitat de l’HBO de generar sèries televisives interessants és inesgotable. Una de les que he descobert darrerament, tot i que és una sèrie de l’any 2003, és “Carnivàle”.

Es tracta d’una sèrie ambientada en l’època de la gran depressió de 1929 als Estats Units i, amb el rerefons d’un tema tant clàssic com és la lluita entre el bé i el mal, explica la vida de tota una sèrie de personatges que formen part de “Carnivàle”, un vell i atrotinat circ ambulant.

Interpretacions solvents, ambientació fantàstica, música captivadora, llums i ombres suggerents; tot això no va ser suficient per lluitar contra les lleis del mercat i de l’audiència. I és que, després de dues temporades, l’HBO va deixar d’emetre la sèrie per un estancament de l’audiència i un augment de la despesa de la sèrie. Ni els 50.000 correus electrònics que els seguidors de “Carnivàle” van enviar en un sol cap de setmana, van servir per a què l’HBO reconsiderés la seva decisió.

De totes maneres, si voleu gaudir d’aquesta sèrie ho podeu fer (òbviament a través d’internet), però també comprant les dues temporades que han estat editades en dvd. Val la pena.

Cap a la segona temporada de “Sons of Anarchy”

Roger — Thu, 15 Jul 2010 04:59:52 +0000

En una setmana em vaig cruspir la primera temporada sencera. M’he pres una setmana de “vacances”, i avui hi torno. Avui m’endinso en la segona temporada de “Sons of Anarchy”. I, ho destaco, perquè és la primera sèrie de la qual en completo una temporada sencera.

Comprendreu, doncs, que és una sèrie que m’està agradant molt. I m’agrada per uns quants motius.

En primer lloc, es tracta d’una sèrie amb personatges potentíssims. Construits de manera brillant, i interpretats de forma molt solvent. Gairebé tots els personatges, i n’hi ha molts, tenen un atractiu innegable. Fins i tot aquells que, objectivament, t’han de caure malament.

L’estructura dramàtica del guió és tremendament eficaç. Els girs són constants, i els moments de ganxo que t’impedeixen treure la vista de la pantalla són continuats.

Els temes tractats també són, per a mi, atractius. En la sèrie es tracten temes d’actualitat, temes de gran dramatisme social, però també temes de molt debat interior dels personatges. I això, en una sèrie on els protagonistes són una banda de “moteros”, no deixa de sorprendre.

L’estètica de la sèrie també és un dels seus pilars. Una estètica que barreja l’aridesa d’una ciutat del sud de l’Amèrica del Nord, la certa sensació de brutícia viril (deixeu-m’ho dir així) dels personatges, amb l’atractiu innegable de les motos i les carreteres on passa part de l’acció.

I la música, un element essencial més de la sèrie, que li fa adquirir una atmosfera rockera evident.

En definitiva, una molt bona sèrie. O, com a mínim, una molt bona primera temporada. Ara m’endinso a la segona.

Sons of Anarchy

Roger — Tue, 29 Jun 2010 13:00:35 +0000

Hi ha dies que, pel que sigui, penses que mereixes fer-te un auto-regal. Hi ha qui ho soluciona comprant-se roba, hi ha qui ho arregla menjant-se un bon brownie. Ahir jo tenia un dia d’aquests. Mereixia fer-me un auto-regal. Per això vaig entrar a l’FNAC i em vaig endur la primera temporada de la sèrie “Sons of Anarchy” (“Fills de l’Anarquia”).

De moment he vist només un capítol i part del segon. Però em dóna la sensació que és una bona sèrie i, per tant, un bon auto-regal.

A mesura que vagi veient més capítols, aniré informant.

El fenomen de les sèries televisives

Roger — Thu, 06 May 2010 09:54:02 +0000

Hi torno amb les sèries de TV, per recomanar un petit reportatge que va emetre el Canal 33 parlant del fenòmen de les sèries televisives. Price i Handelman van formar part de l’equip de guionistes de les sèries “The Wire” i “L’hala oest de la Casa Blanca”, respectivament.

És un reportatge breu, pero prou interessant.