Si bé el primer lliurament de Mestres del cameo recollia les aparcicions de directors i creadors en algunes de les seves obres, Quentin Trantino mereix un capítol a part. Actor i director, no només s’ha deixat veure en els seus propis films, sinó també en d’altres dirigits i produïts per col·legues.

1. Com a director

Mr Brown era el nom de l’atracador que Tarantino interpretava en la seva opera prima: Reservoir Dogs. El director també va interpretar rols menors a Pulp Fiction i a les dues entregues de Grindhouse, Planet Terror i Death Proof. En els dos únics films on no se’l veu físicament és a Kill Bill i  a Jackie Brown, on posa veu a una màquina. En el cas de Malditos Bastardos, la seva aparició és tan fugaç, que ni tan sols se’l cita en els títols de crèdit. Tarantino també és present a lobra coral Foour Rooms, on dirigeix un dels curts, The Man from Hollywood. És precisament en aquest capítol on apareix.

2. Com a actor

Moltes de les seves aparicions a la gran pantalla es deuen a la seva amistat amb directors com Robert Rodríguez. Les col·laboracions de Tarantino a les pel·lícules de Rodríguez han oscil·lat entre els rols principals, com en el cas d’Abierto Hasta el Amanecer, fins a d’altres de menors, com és el cas de la ja citada Planet Terror  o Desperado.  Lluny de les col·laboracions amb Rodríguez, també s’ha deixat veure a Little Nicky, dirigida per Steven Brill, on dóna vida a un capellà d’allò més peculiar.

El rostre dur del director nord-americà no només s’ha passejat pel celuloide. Entre els anys 2002 i 2004, va participar en diversos capítols de la sèrie de televisió Alias. Tot i així, el més curiós de tot, és que la presència de Tarantino no només es cenyeix a les cintes irreverents o d’acció. En el següent link a un dels vídeos de la mítica Las chicas de oro, ull al minut 4.40 del vídeo i, més concretament, a un dels “Elvis” de la segona fila.

L’experiment exploitation de Quentin Tarantino i Robert Rodríguez, anomenat Grindhouse en honor als cines que emetien aquest tipus de pel·lícules, va arribar a les pantalles de mig món dividit en dues entregues, Planet Terror, dirigida per Rodríguez, i Death Proof, de Tarantino. L’obsessió dels dos directors per recrear al més mínim detall l’univers d’unes pel·lícules generalment de sèrie B, amb grans dosis de sexe i violència, va ser tan gran, que fins i tot van encarregar a diversos directors la creació de tràilers falsos (fake trailers) a cavall de les dues pel·lícules. A causa de la “multilació” del projecte a la gran pantalla, molts d’aquests tràilers no es van projectar en totes les sales cinema, i molts fans es van haver de resignar a veure’ls en l’edició de DVD i Blu-Ray o a “caçar-los” un per un a la xarxa.

1. Machete (Robert Rodríguez): L’únic fake tràiler que es va veure als cinemes espanyols, just abans de la projecció de Planet Terror. L’èxit va ser tan gran, que el 2010 va tenir pel·lícula pròpia, dirigida pel mateix Rodríguez i interpretada pel seu actor fetitxe, Danny Trejo; Robert de Niro, Jessica Alba i Steven Seagal.

2. Thanksgiving (Eli Roth): Com no podia ser d’una altra manera, el director de Hostel i Cabin Fever firma una història de sang i fetge protagonitzada per un psicòpata que ataca el dia d’acció de gràcies.

3. Don’t (Edgard Wright): Un grup de desconeguts entren a una casa misteriosa. Un recull del que no es pot fer en aquestes situacions. El director ha explicat en més d’una ocasió que, per escollir el títol, es va inspirar en el tractament que la indústria nord-americana donava als films de terror europeus quan els estrenava als Estats Units.

4. Werewolf Women of the SS/Las lobas de las SS (Rob Zombie): Experiments nazis, una estètica força porno i un llegendari “cameo” de Nicolas Cage són els ingredients principals que Rob Zombie posa sobre la taula.

5. Hobo with a Shotgun (Jason Eisener, John Davies i Rob Cotterill): Aquest tràiler es va emetre majoritàriament als cinemes de Canadà, i és el guanyador del concurs de tràilers que va organitzar Robert Rodríguez. És, juntament amb Machete, l’únic que ha complert la seva funció principal: ser un “tast” d’un llargmetratge.

Per a més informació sobre el projecte Grindhouse i els fake tràilers| Grindhouse

A l’any 1948, el mestre Hitchcock va roda la pel-licula “La Soga” en un únic plànol seqüència per burlar-se de les critiques que deien que utilitzava massa plànols curts per crear tensió a les seves pel-licules. No obstant, a la pel-licula podem veure com la càmera s’acosta sovint a les esquenes dels protagonistes fins quedar la imatge en negre, moment el qual el director s’encarregava de canviar el rotllo de cinta, ja que a aquella època no hi havia cintes on capiguessin pel-licules senceres. Encara ser un “fals” únic plànolseqüència , “La Soga” es la primera pel-licula que es roda únicament utilitzant aquest recurs.

Em puc estar hores explicant en que consisteix aquest recurs, però lo millor que puc fer per ensenyar lo que es un bon plànol seqüència es posant una mostra. Amb tots vosaltres, el mestre Tarantino i la seva increible Kill Bill Vol.1.