General | Cinergia
Crònica.cat

Categoria ‘General’

29 de agost del 2010 · General

Arriba Sitges 2010

Roger Per Roger | Sense comentaris »
T'agrada aquest article? 1 Estrella2 Estrelles (Vota)
Loading ... Loading ...
buzz_button

Falta poc més d’un més per a què engegui l’edició del 2010 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. Una de les cites imprescindibles del món del cinema i que, per sort, es fa a casa nostra.

A Cinergia.net anirem informant de la programació i del desenvolupament del Festival. Però per ara, algunes informacions de pel·lícules interessants que es podran veure.

D’entrada el festival l’inaugurarà la pel·lícula catalana “Los ojos de Julia”, dirigida per Guillem Morales i interpretada, entre d’altres, per Belén Rueda i Lluís Homar.

També es podran veure a Sitges les darreres produccions de directors com Takeshi Kitano (“Outrage”) o Zhang Yimou (“A woman, a gun and a noodle shop“, remake de la película “Sang fàcil” dels germans Coen).

Així doncs, guardeu a les agendes els dies 7 a 17 d’octubre. Ha arribat Sitges 2010.

Tràiler de la nova pel·lícula de Zhang Yimou

29 de agost del 2010 · General

“Carnivàle”, la lluita entre el bé i el mal

Roger Per Roger | Sense comentaris »
T'agrada aquest article? 1 Estrella2 Estrelles (Vota)
Loading ... Loading ...
buzz_button

La capacitat de l’HBO de generar sèries televisives interessants és inesgotable. Una de les que he descobert darrerament, tot i que és una sèrie de l’any 2003, és “Carnivàle”.

Es tracta d’una sèrie ambientada en l’època de la gran depressió de 1929 als Estats Units i, amb el rerefons d’un tema tant clàssic com és la lluita entre el bé i el mal, explica la vida de tota una sèrie de personatges que formen part de “Carnivàle”, un vell i atrotinat circ ambulant.

Interpretacions solvents, ambientació fantàstica, música captivadora, llums i ombres suggerents; tot això no va ser suficient per lluitar contra les lleis del mercat i de l’audiència. I és que, després de dues temporades, l’HBO va deixar d’emetre la sèrie per un estancament de l’audiència i un augment de la despesa de la sèrie. Ni els 50.000 correus electrònics que els seguidors de “Carnivàle” van enviar en un sol cap de setmana, van servir per a què l’HBO reconsiderés la seva decisió.

De totes maneres, si voleu gaudir d’aquesta sèrie ho podeu fer (òbviament a través d’internet), però també comprant les dues temporades que han estat editades en dvd. Val la pena.

24 de agost del 2010 · General

FemCurt 10

Roger Per Roger | Sense comentaris »
1 Estrella2 Estrelles (Puntuació: +4, 2 vots)
Loading ... Loading ...
buzz_button

Els amics d’Irregolare, m’han fet arribar la convocatòria de FEMCURT 10. És una inciativa interessant, tant des del punt de vista cinematogràfic com des del punt de vista social. Us adjunto el comunicat que han enviat als mitjans. Si en voleu fer difussió, millor que millor. I si hi voleu participar, endavant!

Els creadors de curtmetratges socials ja poden presentar les seves obres al Festival Internacional “FemCurt 10″”

El Festival Internacional de curtmetratges socials “FemCurt 10” ha obert el procés d’inscripció d’obres a tots aquells creadors que hagin realitzat un curtmetratge d’àmbit social entre gener de 2008 i el tancament d’aquesta convocatòria, 30 de setembre de 2010.

El festival “FemCurt” celebra aquest any la seva tercera edició convertint-se any darrera any en un referent en els festivals cinematogràfics nacionals d’àmbit social. Fem Curt 10 se celebrarà els dies 26, 27 i 28 de novembre a la població gironina de Banyoles.

El certamen consta de tres categories: Millor curtmetratge de ficció, premiat amb 2500 euros, Millor curtmetratge reportatge, premiat amb 2000 euros i Millor Curtmetratge català, premiat amb 700 euros. A més, a aquests tres guardons se li ha de sumar el Premi del Públic, dotat amb 750 euros. En l’edició de l’any passat, l’organització va rebre, a més de curtmetratges catalans, candidatures de tota Espanya i de països com Mèxic.

FemCurt 10” està organitzat per l’entitat socio-cultural Irregolare, una associació que fomenta valors a favor d’actituds no discriminatòries per raons de sexe, origen o edat.  Irregolare aposta per la cultura com a mitjà d’expressió que permet aproximar-nos a la sensibilitat i realitat social de la societat actual.

Per a més informació i contacte accediu a www.irregolare.cat

15 de agost del 2010 · Actrius i actors, General

De Gregory Peck a Julia Roberts o la devaluació d’un premi

Roger Per Roger | Sense comentaris »
1 Estrella2 Estrelles (Puntuació: +2, 1 vots)
Loading ... Loading ...
buzz_button


Ahir es va saber que enguany Julia Roberts serà guardonada amb el premi Donòstia. Aquest és un guardó que s’atorga durant el Festival de Cinema de Sant Sebastià, i que té un caràcter honorífic. Quan vaig sentir la notícia, sincerament, em vaig sorprendre i vaig pensar immediatament que aquest guardó s’estava devaluant.

Per donar-li el benefici del dubte vaig voler repassar, d’una banda, la filmografia de Julia Roberts i, de l’altra, el llistat de guardonats amb aquest premi honorífic.
El repàs de la filmografia de Roberts va servir per a confirmar el meu escepticisme. No crec que cap de les pel·lícules que ha interpretat fins ara passi a la història del cinema per qüestions cinematogràfiques. En tot cas, sí que hi passaran (el cas de “Pretty woman” és el més evident) per qüestions comercials, que no crec que siguin l’objecte d’un guardó honorífic com aquest.
El palmarès d’actors i actrius que han rebut aquest premi consolida, encara més, la teoria de la devaluació del guardó. Els noms dels vuit primers premiats (el premi es va instaurar l’any 1986), no deixen lloc a dubtes: Gregory Peck, Glenn Ford, Vittorio Gassman, Bette Davis, Claudette Colbert, Anthony Perkins, Lauren Bacall i Robert Mitchum. Res a veure amb Julia Roberts.
Cert és que en el seu origen aquest premi es va instaurar amb l’objectiu principal d’atraure estrelles al festival de cinema i, per tant, per donar-li una major projecció internacional. Però no és menys cert que, pels guardonats que he citat anteriorment, als principis es conjuntava el glamour de les estrelles premiades amb el seu indubtable valor com a actors o actrius. El cas de la Roberts, al meu entendre, és queda només amb el glamour i el negoci.
D’altra banda, potser ens hauriem de plantejar a quina edat algú mereix rebre un guardó honorífic per la seva carrera. Gregory Peck va rebre aquest premi als 70 anys. Glenn Ford als 71, Vittorio Gassman als 66, Bette Davis als 81, Claudette Colbert als 87, Anthony Perkins als 59, Lauren Bacall als 68, Robert Mitchum als 76. Més recentment, Liv Ullmann el va rebre als 69 anys i Max von Sydow als 77. Julia Roberts el rebrà als 43.
Que no es vegi aquest post com un escrit contra Julia Roberts (no em sembla una mala actriu, sinó una més entre les actrius que passaran per la història del cinema sense deixar una petjada especial per la seva interpretació). El que he escrit sobre la Roberts serveix igualment per Antonio Banderas, que va ser premiat amb aquest mateix guardó fa dos anys, o per Matt Dillon que el va rebre el 2006. Aquest post s’ha de veure com una mostra de l’escepticisme que, aquests darrers anys, m’està generant un dels premis principals d’un dels festivals de cinema de més prestigi mundial.
15 de juliol del 2010 · General

Cap a la segona temporada de “Sons of Anarchy”

Roger Per Roger | Sense comentaris »
1 Estrella2 Estrelles (Puntuació: +2, 1 vots)
Loading ... Loading ...
buzz_button

En una setmana em vaig cruspir la primera temporada sencera. M’he pres una setmana de “vacances”, i avui hi torno. Avui m’endinso en la segona temporada de “Sons of Anarchy”. I, ho destaco, perquè és la primera sèrie de la qual en completo una temporada sencera.

Comprendreu, doncs, que és una sèrie que m’està agradant molt. I m’agrada per uns quants motius.
En primer lloc, es tracta d’una sèrie amb personatges potentíssims. Construits de manera brillant, i interpretats de forma molt solvent. Gairebé tots els personatges, i n’hi ha molts, tenen un atractiu innegable. Fins i tot aquells que, objectivament, t’han de caure malament.
L’estructura dramàtica del guió és tremendament eficaç. Els girs són constants, i els moments de ganxo que t’impedeixen treure la vista de la pantalla són continuats.
Els temes tractats també són, per a mi, atractius. En la sèrie es tracten temes d’actualitat, temes de gran dramatisme social, però també temes de molt debat interior dels personatges. I això, en una sèrie on els protagonistes són una banda de “moteros”, no deixa de sorprendre.
L’estètica de la sèrie també és un dels seus pilars. Una estètica que barreja l’aridesa d’una ciutat del sud de l’Amèrica del Nord, la certa sensació de brutícia viril (deixeu-m’ho dir així) dels personatges, amb l’atractiu innegable de les motos i les carreteres on passa part de l’acció.
I la música, un element essencial més de la sèrie, que li fa adquirir una atmosfera rockera evident.
En definitiva, una molt bona sèrie. O, com a mínim, una molt bona primera temporada. Ara m’endinso a la segona.
29 de juny del 2010 · General

Sons of Anarchy

Roger Per Roger | 1 Comentari »
1 Estrella2 Estrelles (Puntuació: +2, 1 vots)
Loading ... Loading ...
buzz_button


Hi ha dies que, pel que sigui, penses que mereixes fer-te un auto-regal. Hi ha qui ho soluciona comprant-se roba, hi ha qui ho arregla menjant-se un bon brownie. Ahir jo tenia un dia d’aquests. Mereixia fer-me un auto-regal. Per això vaig entrar a l’FNAC i em vaig endur la primera temporada de la sèrie Sons of Anarchy” (“Fills de l’Anarquia”).

De moment he vist només un capítol i part del segon. Però em dóna la sensació que és una bona sèrie i, per tant, un bon auto-regal.

A mesura que vagi veient més capítols, aniré informant.

20 de juny del 2010 · General

PREMIS BLOCS CATALUNYA 2010

bargalloneta Per bargalloneta | Sense comentaris »
T'agrada aquest article? 1 Estrella2 Estrelles (Vota)
Loading ... Loading ...
buzz_button

Aquest any per primera vegada Cinergia.net es presenta als Pemis Blocs Catalunya que  organitzen Stic.cat.

Ja ens podeu votar!!!!

És ben sencill només heu de clicar aquí i un cop a la pàgina pitjar el botó vermell!!!

Gràcies per la vostra col.laboració!!!!

9 de juny del 2010 · General

Canino

bargalloneta Per bargalloneta | Sense comentaris »
T'agrada aquest article? 1 Estrella2 Estrelles (Vota)
Loading ... Loading ...
buzz_button

Un tipus de cinema que m’interessa especialment des de fa temps és el que dirigeix Michael Haneke… cinema punyent, cru, sense cap contemplació , va directe com un cop de puny a l’estómac, no té pietat de l’espectador i no només això sinó que a més et deixa sempre amb el final obert en el qual ets tu qui has de treure les teves pròpies conclusions quan acabes de veure la pel·lícula.

Canino és d’aquest tipus de pel·lícules. El trasbals és tan fort quan acabés de veure la cinta que quan surts del cinema no reacciones fins que passa una bona estona, costa de pair.

La historia ja és estranya en el seu inici, et mostra a una família: una mare i els tres fills, ja adults, que viuen en una mansió a les afores d’una ciutat. El pare és l’únic que surt a l’exterior. Hi ha una tanca tan alta al voltant de la casa que no els permet ni sortir ni escapar-se. Estan sent educats i entrenats amb uns mètodes en què els pares creen un vocabulari totalment diferent, de manera que no hi ha cap influència exterior. Un exemple d’aquest lèxic és que quan veuen passar un avió creuen que és una joguina o que el mar és un tipus de cadira folrada de cuir…. No tenen noms però són cultes. La única persona amb nom és Christina, que treballa a la fàbrica del pare i que se li permet entrar a la casa només per satisfer les necessitats sexuals del fill. El dia que li regala una diadema a una de les filles comença el canvi…

És una pel·lícula en aparença senzilla de format però complexa en argument, pocs decorats, pocs personatges que són insensibles a qualsevol reacció, hi ha moments realment surrealistes (el ball de la filla) on demostren que no tenen sentiments ni emocions i la càmera els tracta de la mateixa manera, manca d’enquadrament de plànols, silenci (absència total de banda sonora),… no hi ha dramatisme però a la vegada el director crea tal atmosfera que et fa tancar els ulls de la pantalla perquè no vols veure el què passa…

El títol de la pel·lícula és un dels més encertats que he vist últimament però només pots entendre el seu significat si la veus.

Pel·lícula duríssima però altament recomanable, en Jordicine ja ho deia en els seu comentari, la recordarem tant com ho fem encara amb Déjame entrar.

27 de maig del 2010 · General

La força dels curtmetratges

Roger Per Roger | Sense comentaris »
T'agrada aquest article? 1 Estrella2 Estrelles (Vota)
Loading ... Loading ...
buzz_button

Hi havia una època en la qual solia ser habitual que els cinemes, abans de projectar un llargmetratge, obsequiessin el públic amb el passi d’un curtmetratge. És una tradició que s’ha perdut. I així com hi ha tradicions que no cal que es recuperin, aquesta crec que és una de les recuperables.

La majoria dels grans mestres del cinema han començat les seves carreres rodant curtmetratges. I si busquem i rebusquem, podem trobar curts de qualitat altíssima. Recuperar aquesta tradició, a més, suposaria donar un petit impuls als nous directors i directores que intenten obrir-se pas en el complicat món del cinema.

Aquestes setmanes he tingut l’ocasió de veure alguns curts. D’aquí la idea d’escriure aquest post.

Aquí us deixo alguns bons curtmetratges. A veure què us semblen.

“War in peace” de Wim Wenders

“The alphabet” de David Lynch

“Dans le noir du temps” de Jean-Luc Godard

“El libro talonario” de Gonzalo Merat

“Un novio de mierda” de Borja Cobeaga:

6 de maig del 2010 · General

El fenomen de les sèries televisives

Roger Per Roger | Sense comentaris »
1 Estrella2 Estrelles (Puntuació: +4, 2 vots)
Loading ... Loading ...
buzz_button

Hi torno amb les sèries de TV, per recomanar un petit reportatge que va emetre el Canal 33 parlant del fenòmen de les sèries televisives. Price i Handelman van formar part de l’equip de guionistes de les sèries “The Wire” i “L’hala oest de la Casa Blanca”, respectivament.

És un reportatge breu, pero prou interessant.


Estol.cat i els seus blocs estan dissenyats per Artífecs | Disseny i comunicació web