Tal com vaig prometre (o amenaçar) el dilluns, aquí teniu la segona part de la llista de pel·lícules que s’estrenaran aquest 2012 i que cal destacar per un motiu o un altre. En la primera part ja varem parlar de grans estrenes que vindran com The Dark Knight Rises o El Hòbbit, però no patiu que encara queden plats forts per a mastegar una mica:

Brave

La factoria Pixar torna, amb una proposta que com sempre vé carregada de carisma des del primer moment. Amb la directora de El Príncipe de Egipto i un dels artistes de El Gigante de Hierro (una autèntica obra mestra, per qui no la conegui) al capdavant, la història de Brave ens trasllada a un regne mític on una princesa es rebelarà contra el seu destí… Sí, ja ho hem vist a altres llocs això, però vinga, és Pixar! Us imagineu una història com aquesta però ben portada, amb personatges interessants i sense que t’emboteixin moralines coll avall a cop de cançó? Pixar mai decepciona (Cars no compta).

Warm Bodies

Us dona males vibracions la imatge? Us recorda, potser, a un abort de franquícia que mai hauria de haver vist la llum del dia? Doncs agafeu-vos fort, que quant crèiem que ens trauríem de sobre a les fans de Crepúsculo, el paranormal romance torna a atacar amb un argument que sembla tret d’una mala nit de borratxera de Corín Tellado i George Romero: Un zombi amb cor i ànima s’enamora d’una noia i lluita contra els seus instints per a estimar-la i estar amb ella mentre fugen de super-zombis que mengen zombis i humans. Jo no sé si plorar o riure. O estomacar a algú. Probablement aquesta última seria la millor opció. El segon gran PER QUÈ de l’any.

Judge Dredd

Anglaterra aposta per ressucitar a un heroi que Sylvester Stallone es va encarregar de matar ben mort en la pel·lícula del mateix nom que va protagonitzar el 95. Esperem que aquesta nova visita a la realitat absolutament distòpica, punk i irreverent de Mega-City One conservi una mica de l’esperit crític de l’original, que és més actual que mai en el clima actual de liberalisme rampant i retallades socials en el que ens ha tocat (mal)viure.

Chronicle

Una proposta sobre tres adol·lescents que obtenen superpoders i la manera en que decideixen emprar-los. Seguint les passes de la excel·lent Misfits, però deixant enrere la comèdia, és la primera pel·lícula en format cinema del seu director, Josh Trank, que sembla haver pres apunts d’en J.J. Abrams en la seva manera de dirigir i de treballar amb narratives que entronquen amb l’ús de la tecnologia pels joves en la època Facebook (molta càmera subjectiva, un estil proper i força verité que defuig bandes sonores dramàtiques i recursos estilístics artificiosos). Interessant, interessant.

John Carter of Mars

Una adaptació de la novel·la clàssica de Edgar Rice Burroughs, creador de icones com Tarzan. Tindrem una adaptació digna de passar a la memòria popular d’avui? Disney hi ha posat una bona pila de diners al darrere, o sigui que ja veurem…

The Raven

Una ficció sobre la vida de Edgar Allan Poe, que en la pel·lícula és cridat per a ajudar a investigar una sèrie de misterioses morts que segueixen els patrons dels seus relats. Dirigida per James McTeigue, protegit dels Wachowsky i que ja va dirigir V de Vendetta i va ser el primer director auxiliar a Matrix, la pel·lícula compta amb noms coneguts com John Cusack (un dels -injustament- grans oblidats de Hollywood) i Brendan Gleeson, i tot i que a mi em sembla visualment una barreja entre Sleepy Hollow i les noves pel·lícules de Sherlock Holmes, s’haurà de veure si aquest exercici de meta-ficció acaba resultant tant interessant com sembla.

The dictator

Sacha Baron Cohen s’atreveix amb Gadaffi i altres dictadors àrabs -tard- en aquesta cinta, que tot i que reprén el registre de l’actor que ja vàrem veure a Borat, pot ser una de les comèdies de l’any. No os perdeu les escenes filmades a Sevilla…

The Pirates! band of misfits

Estudi Aardman! Animació stop-motion! Què feu que no esteu anant a comprar entrades anticipades encara?

Crepúsculo: Amanecer parte 2

Mireu-ho per la banda positiva. Pel menys s’acaba! Però ja vèiem més a dalt que la cosa deixa seqüeles…

Snow White and the Huntsman

Hollywood està curta d’idees i els contes populars són la seva nova font d’inspiració. Podria ser pitjor, podrien inspirar-se en jocs de taula. Espera…

De totes maneres, no té mala pinta, però ja veurem si acaba sent una història èpica d’empoderament de la dona o cau en els tòpics més clàssics com una reina que sembla dir que totes les dones són perilloses en llocs de poder i una blancaneus eternament necessitada d’ajuda del caçador. Ja que ens posem a revisar contes clàssics, podríem fer-ho sense consultar a Intereconomía pels guions, no?

Kill Bin Laden

La Roqueta parlava ahir de Kathryn Bigelow, i de la seva cinta sobre la caça de Bin Laden. Esperem que la cinta sigui capaç de repetir els encerts de The Hurt Locker, ja se sap que als americans això de tocar conflictes propers els incomoda…

Frankenweenie

Tim Burton fa un remake del seu propi curt de 1984. Suposo que el fet de que no tingués música de Danny Elfman i no hi sortissin ni la Elena Bonham Carter ni la Winona Ryder ni en Johnny Depp li produia un trauma. En Burton té el seu propi estil, però no creieu que ja està una mica encasellat?

I així tanco la llista de films pel 2012… Creieu que me n’he deixat alguna? Sou fans de l’Edward o com es digui l’altre i creieu que la meva opinió sobre Crepúsculo és blasfèmia pura? Sigui com sigui, deixeu-nos els vostres comentaris!

En aquest món en el que vivim, les coses es planifiquen amb temps. Una de les conseqüències d’aquesta costum endimoniada és que sabem ja ara en bona part quines seran les estrenes de l’any que comença. L’altra és que hi ha una colla de gent que diu que el món s’acaba, però personalment jo crec que als mayas se’ls va acabar la pedra per a fer calendaris i el becari que els feia va pensar “Ja porto tres mil calendaris fets avui i aquestes pràctiques no estan remunerades, o sigui que el calendari del 2013 el farà Quetzalcoatl”. Per a començar la setmana amb bon peu, que ja sabem que els dilluns fan mal, aquí teniu la primera part d’una llista d’algunes de les pel·lícules que vindran que més em criden l’atenció aquest 2012. La (inevitable) conclusió, el dimecres.

The Expendables 2

Si seguiu aquest web (cosa que desinteressadament os aconsello que feu si no ho feu ja) haureu llegit la meva llista de plaers culpables del 2011. The Expendables 2 té molts números per estar al capdavant de la llista del 2012. Willis, Schwarzenegger, Stallone i Van Damme a una mateixa pel·lícula? I també en Chuck Norris? La seqüela d’una que ja va ser frenèticament divertida? Shut up and take my money.

Men in Black 3

Personalment tinc una aversió bastant gran a en Will Smith (no m’estireu de la llengua que no paro), i crec que la franquícia dels homes de negre ja està molt gastada, però tenen el seu públic i de ben segur que tindrà una bona taquilla. A part, res millor que viatges en el temps per a donar un aire fresc a una saga…

World War Z

El llibre és probablement una de les millors ficcions dels darrers temps, una sèrie de (falses) entrevistes a (teòrics) supervivents d’un (hipotètic) apocal·lipsi zombi (aquestes coses s’han de deixar clares, tu), escrit pel fill d’un cineasta que ens ha donat coses tant grans com El jovencito Frankenstein. De moment en sabem poca cosa, com que en Brad Pitt la protagonitzarà i que s’han cambiat diverses coses respecte al llibre original… Ai com patirem…

Django Unchained

En Tarantino se’n va de vacances a Almería per a fer un remake personal d’un spaghetti western clàssic. Ja veurem si és un exercici de genialitat, o un pufo insuportable. Espero, desitjo i prego que sigui la primera.

The Raid

Recordeu quant Ong Bak va trastocar totes les nostres expectatives i va donar una alenada d’aire fresc al cinema d’acció? Doncs ens en anem de Tailàndia a Indonèsia i afegim armes de foc, sabres i un crescendo imparable a la mescla. A Sitges ja va arrasar, i ara li toca escombrar les sales comercials.

James Bond: Skyfall

La nova entrada de la saga James Bond segueix amb Daniel Craig al capdavant, amb una pel·lícula que en principi es centrarà en la seva relació amb la seva cap, “M”, interpretada per Judi Dench. Craig va estar genial a Casino Royale, però la franquícia Bond està perdent l’interès del públic. Veurem si aconsegueixen revifar-la.

Amazing Spiderman

La saga Spiderman es reinicia, amb més institut, més amor adol·lescent i amb un director que pel que es veu al tràiler, s’ho va passar molt bé jugant al Mirror’s Edge. Un dels grans PERQUÈ de l’any…

Prometheus

Ridley Scott torna a l’univers Alien amb una prequel·la que està cridada a convertir-se en una de les grans estrenes de l’any. Molta gent té moltes esperances posades en aquesta pel·lícula… Esperem que Scott, amb l’ajuda de Lindelof, Rapace, Fassbender, Theron i Elba respongui a aquestes esperances amb un film per a recordar.

The Hobbit

Ja em vaig desfer en elogis cap a El Hobbit fa uns dies. Podeu llegir-ho aquí.

The Avengers

El creador de Buffy Cazavampiros escriu i dirigeix una pel·lícula amb els millors i més coneguts herois de la factoria Marvel. No es pot ser més freak. Jo penso anar el dia de l’estrena.

The Dark Knight Rises

Christopher Nolan es disposa a tancar la seva trilogia dedicada a Batman amb un capítol que no deixarà indiferent a ningú. De moment ja hi han hagut queixes de que al Bane de Tom Hardy no se l’entén quant parla. Sincerament, amb una pel·lícula amb Christian Bale, Michael Caine, Morgan Freeman i el director i tres actors de una obra mestra com és Inception (Nolan, Hardy, Marion Cotillard i Joseph Gordon-Levitt) a mi em preocupa ben poc. El més probable és que la vegi més d’una vegada o sigui que si no l’entenc a la primera ja m’hi fixaré.

Red Dawn

Hollywood un dia es va llevar atrevit i es va dir “faré un remake de una pel·lícula força xenòfoba sobre comunistes que envaeixen Estats Units”. Després es va dir “potser en comptes de posar a Xina de dolents com volíem fer, hi posarem a Korea del Nord, que no li cau bé a ningú excepte a aquell tarragoní estrany“. Amb el terrabastall de la mort de Kim-Jong-Il i la mala maror que es respira amb l’arribada del seu fill al poder, ja veurem si aquesta pel·lícula s’acaba estrenant o es queda al calaix.

La Mujer de negro

Daniel Radcliffe intenta distanciar-se d’un mag que ens sona a tots plegats amb una pel·lícula de terror victorià. Ja veurem si li surt bé la jugada o acaba guanyant-se la vida signant autògrafs a gent estranya amb túniques de coloraines a convencions de fans d’en Harry Potter.

Us espero dimecres amb la resta de la llista! Quines són les vostres pel·lícules més anticipades per aquest 2012? Expliqueu-nos-ho als comentaris!

Després del brutal éxit que va aconseguir Rodrigo Cortés amb “Buried”, el director
torna amb “Red Lights” ben acompanyat.
Ni més ni menys que Robert de Niro, Sigourney Weaver i Cillian Murphy protagonitzen
una història de la que pocs detalls han sigut revelats

Nacho Vigalondo ens presenta “Extraterrestre”, una invasió alienígena sota la mirada
d’un antiheroi.

Cada cop amb més presència internacional, J.A Bayona estrenarà “Lo Imposible” amb
Ewan McGregor i Naomi Watts, que d’entrada sembla millor que la sobrevalorada “El Orfanato”.

A més, durant el 2012 veurem “El artista y la modelo” de Fernando Trueba,
“Invasor” de Daniel Calparsoro o “Fin” de Jorge Torregrosa,
tot esperant la sorpresa anual i agradable que sorprèn a propis i estranys.
Estarem atents

Queda massa per l’estrena de la nova entrega de Batman, l’estiu del 2012,
però cada novetat fa menys llarga l’espera.

Un dels llibres que més aprecio de la meva col·lecció és la còpia de El Hòbbit de Editorial Magrana que em va regalar la bibliotecària de la meva escola quant encara era una criatura. Després de mesos i mesos d’un degoteig incessant d’imatges i detalls, aquesta matinada s’ha fet públic el primer tràiler oficial de El Hòbbit, i més que mai, sento que em retrobo amb un vell amic.

El retorn a la Terra Mitja de Peter Jackson, la primera part del que serà una adaptació en dos films, compta amb Martin Freeman com a Bilbo, Richard Armitage com a Thorin, i amb moltes cares conegudes pels que encara enyorin El Senyor dels Anells: Ian McKellen com a Gandalf, Cate Blanchett com a Galadriel, i l’inestimable Andy Serkis com a Gollum.

En l’apartat del guió també tenim el retorn de Philippa Boyens i Peter Jackson, que aquesta vegada també comptaran amb la ploma de Guillermo del Toro. La cerca del regne nan de Erebor, on ara dorm el drac Smaug, arribarà a les pantalles de cinema d’aquí a gairebé un any, el 14 de desembre del 2012.

Aneu fent el farcell, ens en anem de viatge.

La revista Empire publica les primeres imatges, així com el tràiler sencer, de la nova pel·lícula de Pixar Brave.

Per altra banda, Empire ha dedicat dues portades a la nova entrega de Batman: The Dark Knight Rises. Així doncs, quan vagin al quiosc, els lectors britànics podran escollir entre el malvat Bane o el justicier de negre.

A més a més, la revista ha decidit fer una excepció: les 500 primeres persones que es subscriguin a la revista podran rebre en exclusiva la portada de Bane. Normalment, la publicació envia el número posterior al mes de la subscripció, de manera que, si no s’hagués fer aquesta promoció, seria impossible fer-se amb una de les portades més esperades d’aquests últims mesos.

Curiosa, si més no, la coincidència que ens trobarem
a la cartellera amb dos títols basats en Blancaneus.
Dos projectes que, parlant del mateix, semblen completament diferents.
“Snow White and The Huntsman” presenta una cinta acció i
aventures on, de ben segur, atraurà a molt públic juvenil la
jove i inexpresiva Kristen Stewart en el paper de Blancaneus.
Charlize Theron en el paper de Reina, i Chris “Thor” Hemsworth
en el paper de caçador completen el repartiment.

“Mirror Mirror” és el nou projecte de Tarsem Singh (“The Fall”),
un director visualment impecable i que li dona al personatge
de Blancaneus una lectura més familiar.

El director, que estrenarà inminenment “Immortals”,
té a Julia Roberts en el paper de Reina i a Lilly Collins
com a Blancaneus.

Al cinema ja no fan res original, diu el senyor amb un mig somriure.

La dona fa que sí amb el cap i afegeix que se’ls han acabat les idees.
Argumenta que no són capaços de fer res original i diferent, alguna cosa que no sigui refregits, remakes sense sentit i que exploten massa la moda passatgera.
L’amic dels dos just empassa l’últim glop del café i diu:

“Vampirs, cowboys, al•lienígenes o superherois. Què més dona? Les veurem, les criticarem, ens agradaran molt o no ens agradaran gens. Però sempre, sigui com sigui, les acabem veient.”

I possiblement té tota la raó del món.
Els vampirs, per exemple, fa les últimes cuetades però els superherois, amics meus, els veurem sempre a la pantalla gran.
Després de Thor, Capitan América, Hulk i Iron Man arribarà l’any que ve The Avengers (Joss Whedon) on els veurem tots junts secundats per Nick Fury i Black Widow entre d’altres.

http://youtu.be/L6yIQWciO08

No tot acava aquí, per sort o per desgràcia.
Amb Spiderman fan un reset en tota regla. Director i actors nous amb la intenció de recaudar prou diners per tres pel•lícules més.

http://youtu.be/IiEOfAa3FR8

Christopher Nolan ja té el cel dels productors guanyat després de l’inmillorable reinici de la saga Batman, destrossada fins aleshores, i que no se m’enfadi cap fan de Tim Burton (mai m’ha resultat creïble Michael Keaton com a Bruce Wayne).

http://youtu.be/5sDUVj6YykE

Amb Dark Night Rises (2012) a la sala d’espera li han donat les regnes per reiniciar amb tant o millor éxit la saga Superman, tot i la decepeció que va dirigir Bryan Singer al 2006 amb els bons resultats que va conseguir amb les dues primeres parts de X-Men.
Així que Nolan escriu el guió The Man Of Steel amb el seu ja habitual germà i David Goyer (guionista entre d’altres de la obra mestra Darck City) i a la direcció trobarem a Zack Zinder (300, Watchmen) que s’atraveix a treure-li els famosos calçotets vermells.

Dies més tard un senyor sortint del cinema es sorprèn que al pel•lícula que acaba de veure li hagi encantat. S’ha recordat de quan era petit i col•leccionava els ninos i els còmics i on els feia lluitar contra el mal cada dia abans de dormir. Intenta recordar on els té guardats a casa. El seu amic el mira de reüll i comenta encenent una cigarreta:
Ja t’ho deia jo. Ja no fan res bo.

A falta d’un parell de mesos per la seva estrena, ja se sap quin serà el cartell oficial de la quarta entrega de les aventures del policia més caspós del cinema patri espanyol: José Luís Torrente. El nou film, batejat com “Torrente 4: Lethal Crisis”, ha estat rodat per primer cop en 3D estereoscòpiques.

De l’argument, però, no hi ha massa informació. Únicament se sap que aquest pretén ser més fosc que el de les anteriors entregues i que vol mostrar la caiguda i el descens als inferns del policia. En paraules del seu director, Santiago Segura: “Vull fer de Torrente un home destruït, que es senti fora de lloc en l’Espanya contemporània”. En una escena del film, es pot veure a Torrente plorant davant la tomba del Fary i mostrant la seva indignació per que un negre estigui al capdavant de la Casa Blanca. En una altra escena, Torrente serà conduit a la presó i tractarà de fugir d’aquesta.

Com a curiositat, cap destacar la interminable llista de cameos que, com sol ser habitual, apareixeran també en aquesta entrega i que s’ha convertit en una de les veritables atraccions d’aquesta saga: Paquirrín (com un dels nous ajudant de Torrente), Belén Esteban (amb un doble paper), Ana Obregón i el seu fill, María Patiño; els futbolistes Gonzalo Higuaín, Sergio Ramos, Raúl Albiol, Cesc Fàbregas i “El Kun” Agüero; el pilot de fórmula 1 Fernando Alonso, Kiko Matamoros, Alessandro Lecquio, Eugenia Martínez de Irujo, David Bisbal (com a presidiari), Risto Mejide (com a director del cor de la presó), Pablo Motos, Carmen Martínez Bordiu, Hugh Laurie (el Dr. House), el freak d’Eurovisió John Cobra o Rodolfo Chiquilicuatre, entre d’altres.