Cinergia | Tot sobre cinema: películ·les, produccions, crítiques, trailers, notícies, premis, festivals, cartellera...

Quina nit d’Oscars!!!!!!!!!!!!

bargalloneta — Tue, 09 Mar 2010 06:59:25 +0000

Quina nit!!!!

Després de gairebé quatre hores de cerimònia pesada i avorrida …les sorpreses han vingut més aviat al final… per què entre les que esperàvem que passessin i les que no han passat ens hem trobat en moment realment sorprenents!!!
Comencem…
Des del primer moment la gala ja es veia que seria sosa, amb una il•luminació que no et deixava veure gaire tot i el ball inicial han aixafat el mínim glamour que hi havia els dos presentadors de la nit: Alec Baldwin i Steve Martin que no han arribat ni a la sola de la sabata del Hugh Jackman.
Pe ha entregat el premi al primer cantat de la nit (però ben merescut!) Christopher Waltz, ella després no el guanyaria!!!!
En fi no us explicaré tots els premis… ja hi han milions de llistes circulant avui!! Només explicar diferents moments de la nit!!
• Sigourney Weaver: impactant i preciosa… una gran senyora
• les continues referències a Meryl Streep i la seves enèsimes nominacions… fantàstic el discurs de Tucci, es nota que s’estimen…
• precioses Julianne Moore i Kate Winslet
• el fracàs de Avatar…. al final m’han donat la raó… només ha guanyat els premis tècnics… com podia guanyar a la millor pel•lícula???
• la carona de pena de Colin Firth quan li han donat l’Oscar a Bridges que a recordat als pares…
• els dos Oscars per Up, animació i bso….
• la presentació de les pel.lícules d’animació .. genials!!! sobre tot el gos d’Up
• la presentació del maquillatge de Ben Stiller fen d’avatar
• pitjor moment: cinc segons de càmera per la gran Lauren Bacall … ningú l’ha recordat com la gran actriu què és???? i han dedicat 10 minuts a Hugues!!!!!
• i el moment de fenomen paranormal!!!! que Sandra Bullock guanyi l’Oscar…. jo em pensava que aquí donarien la sorpresa!!!
• millors tres grans moments:
o El secreto de sus ojos, la pel•lícula argentina que ha recollit el premi de mans d’Almodòvar…. què previsible per altra banda però sorpresa al cap i a la fi!!!
o Barbra Streisand donant-li el premi a Kathryn Bigelow.. la primera dona directora que guanya un Oscar!!! i quin millor dia que avui no???
o la meva Michelle… què guapa!!! desfent-se en elogis cap a Jeff Bridges….
Si em deixo alguna cosa , digueu-me-la!!!!

Óscars 2010: barreja de sorpresa i previsibilitat

Roger — Mon, 08 Mar 2010 18:52:00 +0000

Que els Òscar són una cerimònia que cada cop té menys a veure amb la qualitat cinematogràfica, i més a veure amb (l’enorme) negoci que envolta tot el món de la indústria de Hollywood, ningú ho posa en dubte.

Només cal veure campanyes com les que aquest any han dut a terme els responsables de vendre com a guanyadora segura “Avatar”. Pel·lícula que, per cert, encara no he vist. El fet que als nominats els facin anar a Los Ángeles un mes abans de la cerimònia per tal de poder promocionar-se, també és una mostra d’aquest caràcter gairebé exclusivament econòmic i comercial de l’esdeveniment.

Però també és cert que, d’alguna manera, és una data en la qual gran part del món té la seva atenció centrada en el cinema. I això també té efectes positius. Encara que, com vaig dir fa molt de temps en un altre post, penso que és dubtós el sentit que tenen aquest tipus de premis.

Enguany, però, el lliurament dels Òscar ha tingut un cert grau de sorpresa i això, com a mínim, és d’agraïr. Tothom sabia que el quartet d’intèrprets format per Sandra Bullock (amb permís de Meryl Streep), Jeff Bridges (amb permís de Morgan Freeman), Christopher Waltz i Mo’nique, s’endurien les estatuetes. Aquí no hi ha hagut sorpresa.

Però sí que ha estat sorprenent que “Avatar” i James Cameron s’hagin quedat amb les ganes, i hagi estat la perderdora en el seu duel amb “The hurt locker” i Kathryn Bigelow. D’altra banda, no està malament que, vuit dècades després, una dona s’emporti, per primer cop, el guardó a la millor direcció. Coses del 8 de març?

També ha estat sorprenent que “La cinta blanca” de Michael Haneke no s’endugués el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Aquí s’ha endut el gat a l’aigua “El secreto de sus ojos”, film que tampoc he vist. I l’hauré de veure perquè si s’ha imposat a “La cinta blanca”, ha de ser realment bona. Un incís: em dóna la sensació que l’apartat de pel·lícules de parla no anglesa és un dels apartats on sí que es valora més la qualitat cinematogràfica. Però bé, és només una sensació.

Per relativitzar una mica l’abast dels Óscar, sabieu que mestres i estrelles com Alfred Hitchcock, Charles Chaplin, Fritz Lang, o Otto Preminger no van rebre mai cap Òscar? Per no parlar d’un altre tipus de directors com Jean-Luc Godard o François Truffaut, òbviament. Sabieu que algú com Tom Hanks té dos Óscar i Cary Grant no en té cap? O que mentre Sandra Bullock o Kate Winslet ja tenen una estatueta, Rita Haywoorth o Greta Garbo no en tindran mai cap? Coses del negoci.

“Up in the air” de Jason Reitman

Roger — Sun, 07 Mar 2010 08:33:16 +0000

“Up in the air” és una pel·lícula que va de més a menys. El tema plantejat és, certament, interessant. La presentació tant de la pel·lícula com del personatge principal és, a més, atractiva. Les primeres escenes tenen una ritme molt alt i eficaç a partir d’una bona combinació de muntatge i música. Però al final la pel·lícula caba perdent d’alguna manera el ganxo que sí té al principi.

Els tres personatges a l’entorn dels quals gira la història estan molt ben construits. L’espectador de seguida entra en el món d’aquests protagonistes, i de seguida es comprenen els codis interns del submón desconegut en el qual es mouen. De totes maneres, aquesta composició de personatges quasi-perfecta, de vegades fa que corrin el risc de caure en la previsibilitat. I, de fet, algunes vegades hi cauen. És segurament un dels dèficits del guió d’aquesta pel·lícula.

Com també ho és el fet que en alguna ocasió del film, el tema principal plantejat (la vida d’aeroport a aeroport de personatges sense escrúpols que es dediquen a acomiadar a gent dels seus llocs de treball) es perd, per recuperar-se només en la part final del film i, a més, fer-ho d’una forma ambigua, o no del tot resolta.

Les interpretacions són molt convincents. El paper que interpreta George Clooney sembla que sigui pensat expressament per a ell, i la semi-desconeguda Anna Kendrick també ratlla a un nivell molt alt.

Malgrat aquestes crítiques, em sembla que “Up in the air” és una pel·lícula interessant i que, si es pot, s’ha de veure.

Aquest diumenge toca Òscar

Roger — Thu, 04 Mar 2010 16:27:36 +0000

Arriba una de les dates dels amants del cinema espectacle o del cinema negoci que, òbviament, no té per què anar lligat al cinema qualitat. Però què hi farem, és el que hi ha, els Òscar manen. I a Cinèrgia.net us oferim la llista de nominacions per si voleu fer alguna aposta.

Tràiler de “The blind side”

Millor pel·lícula
“Avatar”
“The blind side”
“District 9″
“An education”
“The hurt locker”
“Inglorious basterds”
“Precious”
“A serious man”
“Up”
“Up in the air”

Millor director
Kathryn Bigelow “The hurt locker”
James Cameron “Avatar”
Lee Daniels “Precious”
Jason Reitman “Up in the air”
Quentin Tarantino “Inglourious basterds”

Millor actor protagonista
Jeff Bridges “Crazy heart”
George Clooney “Up in the air”
Colin Firth “A single man”
Morgan Freeman “Invictus”
Jeremy Renner “The hurt locker”

Millor actriu protagonista
Sandra Bullock “The blind side”
Helen Mirren “The last station”
Carey Mulligan “An education”
Gabourey Sidibe “Precious”
Meryl Streep “Julie & Julia”

Millor actor secundari
Matt Damon “Invictus”
Woody Harrelson “The messenger”
Christopher Plummer “The last station”
Stanley Tucci “The lovely bones”
Christopher Waltz “Inglourious basterds”

Millor actriu secundària
Penélope Cruz “Nine”
Vera Farmiga “Up in the air”
Maggie Gyllenhaal “Crazy heart”
Anna Kendrick “Up in the air”
Mo´nique “Precious”

Millor guió original
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”
“The messenger”
“A serious man”
“Up”

Millor guió adaptat
“Up in the air”
“Precious”
“An education”
“In the loop”
“District 9″

Millor pel·lícula d’animació
“The secret of kells”
“Coraline”
“Fantastic Mr. Fox”
“The princess and the frog”
“Up”

Millor pel·lícula de parla no anglesa
“El secreto de sus ojos” (Argentina)
“A prophet” (França)
“The white ribbon” (Alemanya)
“Ajami” (Israel)
“La teta asustada” (Perú)

Millor fotografia
“Avatar”
“Harry Potter and the Half-Blood Price”
“The white ribbon”
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”

Millor banda sonora
“Avatar”
“Fantastic Mr. Fox”
“The hurt locker”
“Sherlock Holmes”
“Up”

Millor cançó
“Almost there” THE PRINCESS AND THE FROG
“Down in New Orleans” THE PRINCESS AND THE FROG
“Take it all” NINE
“The weary kind” A CRAZY HEART
“París 36″ LOIN DE PANAME

Millor muntatge
“Avatar”
“District 9″
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”
“Precious”

Millor direcció artística
“Avatar”
“The imaginarium of Doctor Parnassus”
“Nine”
“Sherlock Holmes”
“The young victoria”

Millor vestuari
“Bright star”
“Coco Before Chanel”
“The imaginarium of Doctor Parnassus”
“Nine”
“The young victoria”

Millor maquillatge
“Il divo”
“Star Trek”
“The young victoria”

Millors efectes visuals
“Avatar”
“Star Trek”
“District 9″

Millor so
“Avatar”
“Star Trek”
“The hurt locker”
“Inglourious Basterds”
“Transformers 2: Revenge of the fallen”

Millor muntatge de so
“Avatar”
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”
“Star Trek”
“Up”

Millor pel·lícula documental
“The Cove”
“Burma VJ”
“Food Inc.”
“The most dangerous man in America: Daniels Elsberg and the Pentagon Papers”
“Which way home”

Millor curtmetratge documental
“China´s unnatural disaster: The tears of Sichuan Province”
“The last campaign of governor Booth Gardner”
“The last truck: closing of a GM plant”
“Music by prudence”
“Rabbit á la Berlin”

Millor curtmetratge
“The door”
“Instead of Abracadabra”
“Kavi”
“Miracle fish”
“The new tenants”

Millor curt animat
“French roast”
“La dama y la muerte”
“Logorama”
“A matter of loaf and death”
“Granny O´Grimm´sleeping beauty”

En tierra hostil

bargalloneta — Thu, 04 Mar 2010 06:52:27 +0000

Segurament seré la única persona en aquesta banda de la terra a qui no li haurà agradat En tierra hostil. O no l’hauré entès. Per què està arrasant per allà on va i s’està emportant molts premis, i probablement serà una de les triomfadores de la nit dels Oscars.
Però a mi, no em va agradar!
No em fico amb la direcció de Bigelow, la veritat és que la cinta té un ritme trepidant i no decau en cap moment però la història d’aquest artificier americà addicte a desactivar bombes, que voleu que us digui a mi no em va dir res.

Trailer

He llegit moltes crítiques, de companys blocaires i d’experts crítics de cinema però serà que a mi les històries de guerra no m’interessen, malgrat que aquesta no es fixa en el conflicte bèl•lic pròpiament dit sinó en el conflicte personal d’aquest militar que la seva única obsessió és desactivar bombes…
Potser m’hauria d’haver fixa’t més en el caràcter narratiu de la història, en el conflicte personal del personatge central, o en les escenes d’acció i de la tensió que provoquen… o potser en els dos “cameos” de Guy Pearce i Ralph Fiennes…
Sort que el cinema és subjectiu i aquesta és la seva grandesa, cintes que poden entusiasmar a algú poden avorrir al del costat.
Per cert, si algú pot explicar-me la grandesa d’aquesta pel•lícula que m’ho digui… però que Jeremy Renner estigui competint amb Colin Firth això … no hi ha qui ho entengui!
A veure que passa el diumenge.

Podeu veure les hores de projecció a Google Movies.

Web de la pel·lícula: http://thehurtlocker-movie.com/

An education

bargalloneta — Sun, 28 Feb 2010 09:57:12 +0000

Jo sempre dic que en una pel•lícula només necessito una bona història, que m’expliquin quelcom que em commogui, no necessito res més, no necessito efectes especials, ni guions estrafolaris…. no, amb una bona història i unes bones interpretacions en tinc prou.
Ahir vaig sortir commoguda del cinema després de veure An education, no havia llegit gaire de la història i ara amb tots els premis que es van donant, Carey Mulligan , era un nom que tenia molt present però no sabia qui era…. només acabar la pel•lícula em vaig fer una pregunta: Qui era aquesta noia?
Amb uns títols de crèdits brillants comença una història senzilla d’una joveneta de 16 anys, molt intel•ligent i bona estudiant, conscient de que la seva vida és avorrida, amb ganes de viure món, de conèixer Paris, d’escoltar música de Juliette Greco i de ser quelcom més que una mare de família. El seu pare, un estricte britànic de classe mitja, només vol que la seva filla estudii molt per arribar a entrar a Oxford. Però un dia de pluja, tot canvia, quan un home que li dobla l’edat la recull a la parada d’autobús per què no vol que el seu violoncel es mulli. És llavors quan tot canvia radicalment , per què ell li pot donar la vida que desitja…
La directora danesa Lone Scherfig (que va dirigir Italiano para principiantes que personalment em va agradar molt), dirigeix una història senzilla, aparentment sense complicacions però amb una profunditat real com la mateixa vida. Tot és perfecte, la música, l’ambientació dels principis dels 60 en un Londres a punt de la revolució de l’alliberació de la dona, unes interpretacions meravelloses, des del primer actor fins el que té el paper més petit, uns pares estrictes però a la vegada tendres (Alfred Molina i Cara Seymour) , una mestra també estricta però que no vol que llenci el seu futur brillant (estupenda Olivia Williams), un petit però intens paper de Emma Thompson com a directora del col•legi per noies on va la protagonista (impressionants les tres trobades que tenen ella i Mulligan), una parella d’amics que l’obren a un món desconegut per ella, o David (Peter Sarsgaard,que en algun moment em va recordar a un Jack Lemmon jovenet), fent un paper d’home madur que li dóna la oportunitat a la protagonista de fer-li conèixer aquest món tan desitjat…. però per sobre de tots ells (sinó és poc!!) hi ha una jove pràcticament desconeguda, Carey Mulligan que amb la seva jove bellesa i un somriure que enamora a la càmera, només destil•la elegància, encant, senzillesa i un aspecte fràgil que recorda a Audrey Hepburn. Caldrà seguir-la de ben a prop perquè demostra tenir fusta de gran actriu, que és el que pot arribar a ser. Sens dubte és d’aquelles cintes que necessiten d’una segona visió per poder arribar a percebre tots els petits detalls que la composen!
Comentari publicat a Parlem una mica de cinema?

“The hurt locker” de Kathryn Bigelow

Roger — Fri, 26 Feb 2010 09:36:44 +0000

Interessant pel·lícula la de Kathryn Bigelow. ‘The hurt locker’ (”En territorio hostil”) formalment té una estructura narrativa més pròpia del cinema documental que no pas del cinema de ficció. No hi ha un fil conductor principal, sinó que el film ens narra vivències consecutives d’un grup de soldats nord-americans destinats a la guerra de l’Iraq.

La llum força cremada i els espais desèrtics són un gran encert. Òbviament els espais desèrtics són els propis de la zona, però també afavoreixen la creació d’un sentiment d’estranyesa, d’un clima inhòspit, que accentua encara més els dubtes, els perquès, no només de la guerra de l’Iraq, sinó de les guerres en general, i també del comportament i de les motivacions internes dels soldats.

A aquesta sensació d’incomoditat hi contribueix també el constant moviment de càmera. Un moviment que pot arribar a marejar, però que remarca la inestabilitat que estan vivint els personatges. Una inestabilitat que es revela no només física (els personatges es juguen la vida contínuament), sinó psicològica, interior. I aquests grisos interiors dels personatges són els que els fan més interessants.

Del conjunt de la pel·lícula en vull destacar una escena central, que trenca amb la resta d’escenes. Per la forma de rodar-la, pel ritme, i pel que hi passa. Una escena en què els soldats nord-americans són víctimes d’una emboscada al mig del desert. No l’explico pels que encara l’hagueu de veure. La pròpia directora considera que aquesta escena és el cor de la pel·lícula.

Hi ha qui pot acusar la pel·lícula d’ambigua respecte la guerra de l’Iraq. De fet, estic convençut que no es tracta d’una crítica a aquesta guerra. En realitat jo la veig més com una crítica a totes les guerres i, sobretot, a un sistema i una realitat social que porta a una pèrdua de valors evidents de la gent. Només així és possible empatitzar amb un personatge que prefereix tornar a l’Iraq a desactivar bombes jugant-se la vida cada dia abans que quedar-se a casa seva amb la seva dona i el seu fill.

És una pel·lícula recomanable, en la línia de ‘Redacted’ de Brian de Palma, o de la sèrie ‘Generation Kill’.

Precious

bargalloneta — Thu, 25 Feb 2010 06:49:44 +0000

Precious és d’aquelles cintes, que malgrat la cruesa, et cauen bé. Ja sigui per la historia, ja sigui pels personatges, ja sigui per les penúries que els passa, que després d’una desgràcia i quan ja creus que no li pot passar res més , n’hi passa una altra…. i sembla que no poden ensortirse’n però que finalment ho fan…. doncs d’això tracta aquesta pel•lícula: Noia de 16 anys, grassoneta, negra, que viu al barri més marginal de Nova York (la ciutat on els somnis es fan realitat!) a Harlem, violada pel seu pare i mare de dues criatures, maltractada per la seva mare , tant física com psicològicament… podria seguir però no desesperem que hi ha un bri d’esperança en aquesta història… la seva assistent social (una més que creïble Maria Carey!) l’envia a una escola d’educació especial perquè veuen potencial en la xicota tot i que és analfabeta funcional…. i llavors es troba amb una mestra com la que ens agradaria tenir a tots, que l’anima a, primer a pujar-li la moral que ja no la té ni per terra i després a fer-li veure del que és capaç de fer….
Com he dit, és una pel•lícula que malgrat la cruesa, cau bé, perquè els personatges estan ben dibuixats i les actrius ( bones nominacions per la mare i la filla) estan perfectes en els seus papers, a més el guió es basa en un llibre de Sapphire; Push, i per tant la historia està molt bé.
Amb producció executiva de la deessa del món negra americà, Ophra Winfrey , la història però queda molt localitzada, per tot això que he dit abans i tu com a persona no americana pots tenir la capacitat de poder-te mantenir una mica al marge… tot i que aquestes mateixes situacions també es viuen a casa nostra, per desgràcia. Personalment em va agradar però ja hem vist moltes històries com aquestes.
La imaginació de la protagonista fa que s’evadeixi del seu món, i cal destacar l’escena que fan de Dos mujeres amb Sofia Loren, et fan treure un somriure en un ambient tan dramàtic.

Cometari publicat a Parlem una mica de cinema?

A single man

bargalloneta — Sat, 20 Feb 2010 15:37:59 +0000

Si no hagués estat perquè em cridava l’atenció el que es deia d’aquesta pel·lícula sobre Colin Firth, a part de la nominació a l’Oscar i d’haver guanyat la Copa Volpi al millor actor, segurament no l’hauria anat a veure. Que un dissenyador de moda s’hagi passat a la direcció no em deia molt, però hi vaig anar.

A single man és un conjunt de seqüències d’anuncis de publicitat, molt ben rodats (si fossin anuncis), potser exageradament rodats, sobretot en els primeríssimis primers plans, amb una ambientació de principis dels 60 molt ben aconseguida, una música acurada i un vestuari, que és el millor de la pel·lícula si tenim en compte que el director és el dissenyador… amb uns secundaris, molt guapus, exageradament guapus ,però que no aporten gaire a la història si no es per figurar bellesa… i una història (basada en un llibre) que ens explica el drama i la soledat d’un home solter, madur i homosexual, professor universitari, que acaba de perdre la seva parella , de fa més de 15 anys en un accident de cotxe, que no sap com continuar vivint i que només té el suport d’una amiga d’infantesa, enamorada d’ell en silenci… n’hem vist moltes de pel·lícules i d’històries d’aquestes… que la fa diferent a les altres?…

Julianne Moore… està esplèndida, la maduresa que reflecteix el seu personatge és captivador i a l’hora trist i solitari, l’escena que tenen ells dos al sopar (una de les millors, sinó la que més) és de les millors que he vist en molt de temps…. i Colin Firth… el seu personatge ho és tot, no pots imaginar-te a un altre George Falconer si no és ell, la seva mirada , els seus gestos, com observa la vida a través de la finestra del labavo, com respon a la notícia de la mort de Jim (està sublim!!!), com parla amb la nena del davant de casa, al banc; com passeja per la universitat com si fos algú que ja no està allà, com observa a tots els homes que passen pel seu davant, com parla i com discuteix amb Charley (Moore)…. està tan ple de matisos cada una de totes les escenes de la pel·lícula en que hi surt ell (i és en pràcticament totes)… està tan perfecte, tan vulnerable, tan trist, tan solitari…. feia temps que una interpretació no em colpia tant com la d’ahir de Firth…. està tan increïblement meravellós…. La pel·lícula és ell!!!…

Només em falta veure el Jeff Bridges, (Clooney i Renner no tenen res a fer), Freeman fa una bona recreació del personatge de Mandela…. però és que Firth crea un personatge inoblidable.

Comentari publicat a Parlem una mica de cinema?

Nacidas para sufrir

bargalloneta — Fri, 19 Feb 2010 13:19:19 +0000

No he vist totes les pel•lícules de Miguel Albadalejo, però les que he vist m’han sorprès gratament : La primera noche de mi vida, Ataque verbal, Rencor (amb una més que correcte Lolita Flores) i sobre tot Manolito Gafotas. Menys Rencor, les altres tres ha treballat amb Adriana Ozores.
Nacidas para sufrir és la última col•laboració junts i el resultat no pot ser millor!
Vaig anar pensant que seria una comèdia romàntica, (això és el que posava el diari!!), però em vaig trobar amb una comèdia que no té res de romàntica … és molt àcida .
Nacidas para sufrir és sens dubte la millor estrena de la setmana, és una comèdia amb uns diàlegs molt frescos, amb una direcció que recorda a les millors comèdies de Berlanga, un guió molt ben estructurat i unes interpretacions d’un conjunt d’actrius que fan que la història resulti molt divertida però a la vegada amb un toc que et fa pensar molt.
Situada en la Espanya profunda la història de Flora, (magnífica Petra Martínez que ja ens va sorprendre a La soledad) una àvia egoista i què amb una actitud del tot sibil•lina maltracta a una pobra dona, sense estudis i una mica beneita que es diu Puri, interpretada per la meravellosa Adriana Ozores.
Totes les actrius estan molt bé (a part de Martínez, hi ha Mariola Fuentes , Malenia Alterio) però per sobre de totes sobresurt ella.. d’un personatge que podria resultar totalment ridícul Ozores aconsegueix que t’entendreixes totalment d’ella i que arribis a respectar-la.
Ja coneixeu la meva debilitat per aquesta actriu, i ahir la vaig tenir molt present. Al migdia veia una notícia a la tele sobre la presentació de la pel•lícula a la Berlinale i el reportatge mostrava a les dues actrius principals i al director passejant per la ciutat, Ozores anava fent fotos i amb tota la seva senzillesa explicava que estava molt contenta d’anar per primera vegada al Festival. A la nit a Taller en Canal plus, l’entrevistaven. Em vaig quedar absolutament bocabadada amb el què deia , senzilla i sincera anava explicant la seva vida professional, com havia influït la seva família, nissaga important de la història del cinema del nostre país , i la importància de la seva professió.
Adriana Ozores és una actriu que està a l’alçada de les millors actrius i si hagués nascut a Amèrica segur que s’haurien barallat per ella els millors directors d’allà. Ni Penelopes ni punyetes, Ozores és gran! I ho és perquè fa de la interpretació una acte tan senzill que és difícil superar-la.
La pel.lícula val molt la pena, no us la perdeu!!!
Comentari publicat a Parlem una mica de cinema?